Marc Teòric de Psicomotricitat

Per tal de programar un projecte educatiu sobre psicomotricitat crec convenient realitzar una petita síntesi sobre el concepte de psicomotricitat i d’intervenció psicomotriu, per tal de contextualitzar les nostres sessions.

Psicomotricitat i intervenció psicomotriu

En aquest sentit, la psicomotricitat es considera un aspecte molt important que afavoreix el procés maduratiu de l’infant, és a dir, el procés de construcció de la seva identitat durant l’etapa infantil. Aquesta disciplina estudia la relació que s’estableix entre el desenvolupament motor (moviment) i el desenvolupament psíquic de la persona, ocupant-se de la comprensió del moviment com a factor de desenvolupament i expressió de l’individu amb relació amb el seu entorn.

La intervenció psicomotriu, per altra banda  N. Franc ( 2006-07) la defineix com “una acció educativa constituïda pel conjunt d’actuacions intencionades del/la mestre/a o psicomotricista, dirigides a afavorir el desenvolupament psicomotor de l’infant, acompanyant-lo en el recorregut d’un itinerari evolutiu que, mitjançant el joc i el moviment, han de conduir-lo de l’acte al pensament i del gest a la paraula, explorant què és això de viure en un espai i un temps compartit amb “l’altre”, tenint en compte tres elements.”

Tal i com fa menció Franc s’ha de tenir en compte la finalitat, els seus medis i els seus instruments; els quals ens ajudaran a aconseguir la intenció educativa que ens hem proposat.

-      Finalitat: consisteix en desenvolupar les capacitats de les persones per tal que es relacionin i s’entenguin amb els altres mitjançant les accions portades a terme.

-      Medi: a través del moviment, l’infant adquireix la finalitat que ens proposem, i és gràcies a aquest que el nen interacciona amb els altres i construeix la seva consciència corporal.

-      Instruments: per tal d’aconseguir la finalitat proposada, a través del moviment de l’infant necessitem uns instruments essencials.

Aquest són:

- L’activitat motriu que segons Wallon (citat per N. Franc, 2006-07) “és tot el que pot testimoniar la vida psíquica, traduint-la completament, si més no, fins el moment que apareix el llenguatge. Les dimensions funcionals i motrius són el nucli amb el que s’organitza el desenvolupament psicomotor.”

-  El diàleg tònic: segons Ajurriaguerra (citat per N. Franc, 2006-07) “és el procés d’assimilació i, sobretot, d’acomodació entre el cos de la mare i el cos de l’infant, és a dir,  cal participació i implicació actives de l’adult en el joc de l’infant.”

-  El joc: els infants, d’una manera espontània, descobreixen els seu entorn i aprenen coneixements a través de l’activitat motriu i passen de l’acció directa sobre els objectes a la representació mental i el simbolisme.

Per portar a terme una bona intervenció psicomotriu és necessari que es parteixi de l'espontaneïtat del propi nen/a, ja que així es treballa el llenguatge corporal, l'expressivitat, els sentiments, les habilitats, les destreses i els coneixements. Per aquesta raó és interessant realitzar sessions semi-obertes, ja que en tot moment es contemplarà l'espontaneïtat de l'infant en el joc, durant l'exploració de l'espai i el material i les seves accions a realitzar amb el material; tot i que l'educadora els anirà motivant per tal de que realitzin diverses activitats i accions per poder aconseguir la intenció educativa.

Després de llegir diferents articles sobre el joc m’he pogut adonar de la gran importància que té pel desenvolupament dels infants. Per aquesta raó totes les activitats partiran d’aquest element.

Segons Huizinga (citat per N. Franc, 2002) “el joc és una categoria vital irreduible a qualsevol altra que consisteix en una activitat o ocupació voluntària exercida dins de determinats límits de temps i d’espai, d’acord amb unes normes lliurement acceptades però absolutament obligatòries, amb una finalitat pròpia, acompanyada d’un sentiment de tensió i alegria, de la consciència de ser alguna cosa diferent a la vida quotidiana. També diu que en el joc ens trobem amb una categoria vital absolutament primària el qual no es pot negar ni ignorar.”

Una altra característica del joc és que ajuda a la persona a adquirir aprenentatges d’una manera molt significativa, és a dir, dintre del clima de distracció on es troba un nen mentre juga, els controls psicològics es tornen tan flexibles que el nen es pot permetre realitzar accions que abans no faria, la qual cosa fa que la criatura adquireixi uns aprenentatges que no aprendria en altres circumstàncies, i les quals el prepararan per la seva vida adulta.   

Hi ha diferents maneres de classificar el joc segons el criteri que s’especifiqui, en aquest cas ens referirem al seu contingut i trobarem: joc sensomotor, joc simbòlic, joc de regles, joc d’interacció i joc de construcció (Franc, 2002).

Les propostes

Tal i com he comentat anteriorment, la intervenció psicomotriu es caracteritza per una intenció educativa concreta (QUÈ volem aconseguir?) que es planteja el psicomotrista. Aquesta es posa en pràctica mitjançant una proposta (COM volem aconseguir la nostra intenció educativa?) que es planteja als infants. Aquesta intenció educativa sempre s’acompanya de la organització i l’estructuració de l’espai i el temps.

D’aquesta un cop tenim clara la nostra intencionalitat és interessant començar a estructurar les sessions, les quals es caracteritzen per quatre temps diferenciats:

- La introducció a les sessions de psicomotricitat, on es treballa l'hàbit de treure's les sabates abans d'entrar a l'aula de psicomotricitat, realitzar una rotllana introductòria i realitzar una breu explicació sobre la sessió d'aquell dia.

- La realització de la proposta programada.

- Finalitzada la proposta es pot realitzar una petita sessió de relaxació, la qual, com diu Bucher (citat per Berruezo, 2000) permet millorar “la postura mitjanant la supressió de tensions musculars supèrflues al mateix temps que contribueix a la elaboració de la imatge corporal a través de la experimentació d’un estat tònic característic.”

Amb infants de 2 a 4 anys no es podrà realitzar ni la relaxació global i segmentaria i ni tampoc la relaxació automàtica i conscient, tal i com classifica Berruezo. Ja que tan una com l’altra són molt complexes per a realitzar amb infants tan petits, per aquesta raó, per tal de poder portar a terme el final de la sessió,  podem crear un espai simbòlic on, a través d’una música relaxada o la cançó de bressol que es coneguda pels infants,  simulem dormir.

- Per últim la representació de la sessió, per tal de realitzar la conscienciació del propi moviment i acció dins el joc. Aquesta representació pot ser realitzada amb plastilina, dibuix, pintura,... amb els infants més petits és interessant realitzar fotografies durant les sessions i al final de la sessió visualitzar-les.

 La gestió del temps

Per poder determinar la durada de les sessions hem de tenir molt en compte l’edat dels nens i nenes i les carcterístiques del grup amb el que treballem.  Respecte a les sessions, cada una mantindrà una temporalització determinada i comuna per a totes les propostes:

-      En el moment inicial de rebuda, quan els infants arribin a l’aula de psicomotricitat es treuran les sabates i farem una rotllana de benvinguda, per tal de recordar les normes específiques d’aquesta aula, i mantenir un diàleg sobre el nou material que trobem a l’aula.

-      Realitzarem la sessió de psicomotricitat, explorant i manipulant el material de l’aula.

-      Introduirem una petita estona de relaxació, en el cas d’aquest grup interpretarem que dormim mentre cantem una cancó de bressol.

-      En finalitzar aquesta fase reunirem als infants; ensenyarem i comentarem les fotografies que s’han anat realitzant.

Hi ha dos aspectes a destacar sobre la gestió del temps:

1.      Els infants han de gaudir mentre realitzen l’activitat, així que és necessari que es tingui molt en compte el temps de cada infant, en el sentit de que, malgrat l’activitat estigui prevista amb una durada determinada, aquesta pot ser interrompuda si els infants deixen de mostrar interés pel material.

2.      Cal dedicar cert temps a cada infant, s’ha de sentir observat, ha de tenir el seu moment. El contacte ocular de l’educadora és molt important, ha de ser una mirada que doni confiança, que motivi i engresqui

Distribució de l’espai i el material

L’organització de l’espai i el material estan necessàriament relacionats amb la intenció educativa. L’educador /a haurà de tenir molta cura de la disposició del material ja que segons les necessitats del grup i del seu possible desenvolupament, l’espai i el material haurà de ser adequat a aquestes. Per aquest motiu la distribució del material serà diferent en cada sessió.

Tal com diu Piaget (citat per Llorca, 2006), per tal d’afavorir el desenvolupament del joc senso-motor, simbòlic i representacional, cal tenir a la seva disposició a la sala de psicomotricitat espais i materials adients. Aquesta disposició ha de ser creativa per tal que motivi al nen a descobrir coneixements, despertant així el desig d’explorar aquests espais i materials.

Paper de l’Educador socials/Psicomotricista

La participació de l’educador/a durant la intervenció és molt important i influeix directament en la qualitat del desenvolupament d’aquesta, i per tant, en el desenvolupament dels infants.

Però hem de tenir en compte que la seva intervenció no només comença justament en el moment que els infants entren a l’aula,  sinó que ha d’haver-hi tot un procés anterior per tal d’organitzar la intenció educativa, les propostes, els recursos tan materials com humans, la distribució d’aquests materials dintre de l’espai, la gestió del temps d’una manera aproximada, però sense fixar-lo, sense controlar-ho excessivament.  

Segons la proposta plantejada l’educadora hauria de tenir en compte els següents fonaments per la seva participació i implicació amb la intenció d’aconseguir i fomentar les finalitats que impulsen aquesta proposta:

• Primerament és important que l’Educadora pugui crear un ambient acollidor i atractiu, on els infants puguin sentir-se tranquils i segurs.

• Manisfestar una actitud receptiva, de disponibilitat i d’escolta, acompanyant les accions dels infants i promovent actituds positives davant de situacions inesperades que poden produir una petita frustració a l’infant.

• És important que l’educador/a mantingui un marge d’actuació en el joc dels infants, és a dir, és oportú que abans observi aquest joc, i després sigui capaç d’actuar amb els nens/es amb la finalitat de recollir les seves produccions fent-les evolucionar (oferir diferents formes de fer, plantejant qualsevol canvi, prioritzant la iniciativa dels infants, valorant-les, etc.).

• També és molt important que l’educadora pugui anar creant petites situacions que generi conflictes als infants, envers el seu joc, que hagi de solucionar i oferir-li eines per a la seva resolució.

• Per tal de fomentar en els infants la capacitat de mantenir un diàleg entre ells i l’educadora, cal que aquesta potenciï un context afavoridor per la comunicació i la relació.  L’educador s’oferirà com un interlocutor a l’infant durant tota la intervenció. L’educadora haurà de ser conscient i conseqüent amb els seus actes i la seva manera de comunicar-se amb els infants. Així, ha d’adoptar un llenguatge verbal i un llenguatge no verbal adequat i modelat ja que aquest es projectarà cap els infants.

• Altra característica molt important a tenir en compte és que ha d’establir una relació de tu a tu amb els infants. Ha de respondre a les demandes dels infants sent un referents per ells, mostrant una actitud empàtica.

• Ha de tenir en compte el fet d’escoltar i mirar a tots i cada un d’ells. És essencial que els escolti per tal de poder situar-se en el seu lloc i també que els miri, fent-los alguns comentaris i posant paraules a les seves accions, demanar de participar en el seu joc, entre d’altres per tal que se sentin compresos i procurar que el joc evolucioni. “És imprescindible veure, ser vist i veure’s”, segons Boscaini (1994). A través d’aquesta mirada l’educador/a dóna confiança a l’infant afavorint el desenvolupament de les seves habilitats i les seves experiències.

És considerable que l’adult motivi a tots els infants,  que participi en la dinamització del joc i alhora ajudi als infants a prendre consciència de la diversió d’aquest. Poc a poc, l’adult ha de deixar jugar als infants per si sols per tal que vagin assolint certa autonomia. 

L’avaluació

Per tal d’avaluar les  propostes de psicomotricitat partirem de l’observació i l’anàlisi de les accions que han anat sorgint durant cada sessió. Amb les observacions que podem anar extraient realitzarem la avaluació, la qual es pot centrar en quatre apartats: la dinàmica de la activitat, la valoració del temps i l’espai, l’actitud dels infants i l’actitud de les educadores que han portat a terme l’activitat. Finalment es realitzarà una valoració dels resultats assolits i deixarem constància dels punts a tenir en compte per la següent sessió. Aquesta avaluació és una adaptació del model  d’avaluació d’activitats psicomotrius que ens va oferir Núria Franc a l’assignatura de Psicomotricitat de Tercer curs de la Diplomatura de Magisteri d’Educació Infantil a la Universitat de Vic.

Dinàmica de la activitat:

-      La dinàmica era participativa?

-      Quines accions han sorgit durant la sessió?

-      Quines accions han suggerit realitzar les educadores?

-      S’han expressat emocions lliurement?

-      Han sorgit conflictes? Quins conflictes?

-      S’han relacionat els infants entre ells?

-      S’han relacionat els infants amb les educadores?

-      S’ha creat un espai de lloc lliure i espontani?

-      Els materials han sigut engrescadors?

-      La proposta ha sigut plural, ha tingut en compte els ritmes i les particularitats de cada infant?

-      Observacions de la dinàmica:

Actitud i  participació dels infants:

-      Han participat activament?

-      La participació dels infants a sigut directa o indirecta?

L’infant no han volgut participar, o s’ha quedat al marge de l’activitat? De quina manera?

-      Han sigut capaços de resoldre  els petits conflictes que han sorgit? De quina manera?

-      S’han sentit en algun moment de l’activitat neguitosos perquè no podien realitzar una acció per si mateixos?

-      Ha sorgit cap conflicte amb altres infants?

-      S’han interessat pels objectes?

-      S’interessen pels altres infants?

-      Imiten als altres infants o realitzen accions complementaries dins l’acció de l’altre?

-      S’interessen per les educadores?

-      Imiten les educadores?

-      Es mostren autònoms o estan pendents de les demandes i accions dels educadors?

-      Observacions generals dels infants:

Actitud i participació de l’educador/a:

-      Es mostra proper als infants?

-      Utilitza el llenguatge no verbal per comunicar-se amb els infants? Mirades, contacte físic,...?

-      Es comunica preferentment de forma verbal?

-      Es comunica preferentment de forma gestual?

-      Condueix o acompanya l’activitat?

-      Condiciona el resultat final? Amb quines accions?

-      S’anticipa o segueix el ritme dels nens i nenes?

-      Observacions generals de l’educador/a:

Valoració del temps i l’espai:

-      L’espai ha sigut l’adequat?

-      L’amplitud de l’espai a sigut la necessària per portar a terme la sessió?

-      La col·locació del material ha sigut engrescador i motivador pels infants?

-      La quantitat i la qualitat del material ha sigut adequat?

-      El material destinat a la sessió ha permès treballar  la intenció educativa escollida?
-   Hem trobat alguna mancança sobre el material o l’espai?

-      El temps destinat a l’activitat ha sigut l’adient?